L’Alguer és una petita ciutat de la província de Sàsser, a 35 km. al sud-oest de la capital provincial, a la Nurra meridional. S’aboca al golf homònim i es troba a 7 m. damunt el nivell del mar. El seu terme
municipal té una extensió de 224,9 km. quadrats, amb més de 43.000 habitants.
Fundada pels genovesos el s. XII, fou possessió de la família genovesa dels Dòria durant dos segles, amb la breu interrupció d’una conquesta pisana (1283-1284).
El 1354, després d’un llarg setge, fou conquerida per Pere IV, el Cerimoniós i la població, expulsada de la vila, fou substituïda íntegrament amb gent catalana (i encara avui els habitants de l’Alguer parlen una de les variants del català). Tant sota la dominació catalanoaragonesa, com sota la dominació
espanyola –durada fins el 1720– la ciutat, poderosament fortificada,
continuà tenint, durant un llarg període, una posició i una importància estratègica fonamental: en efecte representava el punt més avançat en
el Mediterrani occidental del Regne d’Aragó i del d’Espanya, després. Avui, la preciosa ciutat catalana és la meta desitjada, durant la temporada de l’estiu i de la primavera, tant de turistes italians com
de fora d’Itàlia, que vénen a admirar les esplèndides costes i el casc antic, que ha guardat les seves caracterítiques arquitectòniques i urbanístiques. Una de les quals és el desenvolupament en el sentit de
l’alçada de les cases, al llarg dels carrerons estrets. Això es deu al fet que la ciutat durant segles ha estat una fortalesa i les despeses per a l’ampliació de les fortificacions eren ingents i les característiques del relleu del terreny circumstant no afavorien a
ampliar l’emmurallat, per tant, l’arquitectura civil va haver de desenvolupar-se verticalment, aprofitant els pocs espais de dins de la ciutat.
Tal com s’ha dit abans, el casc antic de l’Alguer és una joia rara a Sardenya i l’any 1354 és la data de naixement de «l’Alguer català».
Que l’Alguer també avui ho sigui queda palès no només per la llengua i les tradicions, sinó també pels monuments que, justament, sovint «parlen català»: els dos campanars bessons de la Catedral de Santa
Maria i de Sant Francesc, però també els diversos palaus construïts en estil goticocatalà.
La ciutat queda interessant també des del punt de vista numismàtic, pels seus «menuts», una moneda que es feia a la seca de l’Alguer.
Aquesta era localitzada, presumiblement, a la placeta de la
Misericòrdia.
La presència jueva a l’Alguer, durada fins a la seva expulsió el 1492, decretada en tots els territoris de la Corona Espanyola, fou molt important. Queda rastre de la seva activitat en el palau Carcassona, al
carrer de les Monges (via Sant’Erasmo), que té el nom de la més important família jueva, alguns elements de la qual es convertiren al
cristianisme, per tal d’evitar l’expulsió i la pèrdua de les seves riqueses i negocis aquí.
L’Alguer és el centre urbà principal de la Costa del Corall. Costa rica de petites cales solitàries, de precioses anses que amaguen platges d’arena fina, voretades d’espesses pinedes, d’esculleres retallades i que es mullen en un mar de color verd maragda.

De avui, si tens Skype, pots trucar nos gratis del tou ordinador!!!!!

Alghero B&B via Manzoni n° 41 and Catalan flat via S. Agostino 77

Telephone and Fax: (+39).079.981909 - Mobile: (+39).347.8335230

email: loredanagiordano@gmail.com