|
L’ALGUER, COSTA DEL CORALL
L’Alguer és una petita ciutat de la província de
Sàsser, a 35 km. al
sud-oest de la capital provincial, a la Nurra meridional. S’aboca
al
golf homònim i es troba a 7 m. damunt el nivell del mar.
El seu terme
municipal té una extensió de 224,9 km. quadrats,
amb més de 43.000
habitants.
Fundada pels genovesos el s. XII, fou possessió de la
família genovesa
dels Dòria durant dos segles, amb la breu interrupció
d’una conquesta
pisana (1283-1284).
El 1354, després d’un llarg setge, fou conquerida per
Pere IV, el
Cerimoniós i la població, expulsada de la vila,
fou substituïda
íntegrament amb gent catalana (i encara avui els habitants
de l’Alguer
parlen una de les variants del català).
Tant sota la dominació catalanoaragonesa, com sota la
dominació
espanyola –durada fins el 1720– la ciutat, poderosament fortificada,
continuà tenint, durant un llarg període, una posició
i una importància
estratègica fonamental: en efecte representava el punt
més avançat en
el Mediterrani occidental del Regne d’Aragó i del d’Espanya,
després.
Avui, la preciosa ciutat catalana és la meta desitjada,
durant la
temporada de l’estiu i de la primavera, tant de turistes italians
com
de fora d’Itàlia, que vénen a admirar les esplèndides
costes i el casc
antic, que ha guardat les seves caracterítiques arquitectòniques
i
urbanístiques. Una de les quals és el desenvolupament
en el sentit de
l’alçada de les cases, al llarg dels carrerons estrets.
Això es deu al
fet que la ciutat durant segles ha estat una fortalesa i les despeses
per a l’ampliació de les fortificacions eren ingents i
les
característiques del relleu del terreny circumstant no
afavorien a
ampliar l’emmurallat, per tant, l’arquitectura civil va haver
de
desenvolupar-se verticalment, aprofitant els pocs espais de dins
de la
ciutat.
Tal com s’ha dit abans, el casc antic de l’Alguer és una
joia rara a
Sardenya i l’any 1354 és la data de naixement de «l’Alguer
català».
Que l’Alguer també avui ho sigui queda palès no
només per la llengua i
les tradicions, sinó també pels monuments que, justament,
sovint
«parlen català»: els dos campanars bessons
de la Catedral de Santa
Maria i de Sant Francesc, però també els diversos
palaus construïts en
estil goticocatalà.
La ciutat queda interessant també des del punt de vista
numismàtic,
pels seus «menuts», una moneda que es feia a la seca
de l’Alguer.
Aquesta era localitzada, presumiblement, a la placeta de la
Misericòrdia.
La presència jueva a l’Alguer, durada fins a la seva expulsió
el 1492,
decretada en tots els territoris de la Corona Espanyola, fou molt
important. Queda rastre de la seva activitat en el palau Carcassona,
al
carrer de les Monges (via Sant’Erasmo), que té el nom de
la més
important família jueva, alguns elements de la qual es
convertiren al
cristianisme, per tal d’evitar l’expulsió i la pèrdua
de les seves
riqueses i negocis aquí.
L’Alguer és el centre urbà principal de la Costa
del Corall. Costa rica
de petites cales solitàries, de precioses anses que amaguen
platges
d’arena fina, voretades d’espesses pinedes, d’esculleres retallades
i
que es mullen en un mar de color verd maragda.
De avui, si tens
Skype, pots trucar nos gratis del tou ordinador
Alghero B&B via Manzoni
n° 41 and Catalan flat via S. Agostino 77
Telèfon e Fax: (+39).079.981909
- cell: (+39).347.8335230
email: loredanagiordano@gmail.com
|
